Somriure al veure una foto i comentar a les noves xarxes socials
Seure i esperar a que amb boja casualitat es connecti al xat
Parlar-li amb qualsevol excusa, i millor si això ens permet quedar.
Dedique tant de temps a somiar el nostre moment
que perd de vista el nord i m'encamine cap a l'oest
escasseja la llum i la pereta del fanal parpadeja
dos passos endavant i un colp al front, no l'havia vist venir.
Que les lletres canvien d'ordre sense permís
que entonem les frases donant altres sentits
que es senten de manera ofensiva i a malafava
quant més important més embolic.
Però insisteixo en dir-te t'estime
copie i pegue “no m'importa” encara que m'importe
i acabe enganyant-me i deixant-se'l fàcil
i fins i tot així, no funciona. Merda!
Que comenci altra història, pegue un crit:
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!
Però no s'escolta i passem a altra cosa,
“cosa” que no em fa gràcia i em sento trist.
No obstant, queda per escrit, que qualsevol cosa em distrau
una peli mala, una bona, una xica, un sofà...
la marioneta, la telonera, la seua boca o un altra.
Una mà, dos dits, unes braguetes i ... perd el sentit.
