Es passa el mono, es deu passar, no pot ser que duri per sempre, ma mare deia: “no hi ha mal que duri cent anys”, mentidera!
Jo temptejo diverses opcions: trobar el invent adequat per que esborri els meus records, sobretot, unes imatges molt particulars: els seus llavis, el coi, i els ulls, que recordo per separat, i d’una manera intensa. L’altra opció és trobar el invent adequat perquè m’estime.
Sols trobo un problema, i sempre el mateix, no trobo el invent adequat. Així que busco idees, i alguna científica malèvola que m’ajudi en la recerca.
Em quedo a l'espera ='')
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada