Tinc una galeta per cor, desfet a trossos, desfet a mossos. Has eclipsat totes les sensacions, humida la llengua pel meu cos. Recordo el teu coi rígid, els mugrons durs, els dits ràpids... hàbils. I m’oblido del transcurs dels fets, sols tu dintre meua.
Has dominat cada moment: dels més explícits als més banals. Has estat com la força i la debilitat. Torna’m el meu cap, les meues maneres, torna’m, sóc meua.
Els colps aliats a la distància, fan eco en la derrota. Deixo els llavis tancats en un parèntesis, les ganes en el frec de les nostres pells. Es veritat que s’ha escrit l’últim punt, però s’han deixat en l’aire les mirades, la tensió i a mitges les converses.
Una llàstima tindre que calmar els crits, fer freda la sang i la pell perquè no esclati quan de nou ens trobem. Un plaer haver-nos compartit.
