dimarts, 24 de gener del 2012

AMB COMPTE ESTUDIANTS, TENIU UNA TISORA A L'ESQUENA!

Vaig a dedicar aquesta entrada a un problema greu que ens preocupa a tota una generació d'estudiants, que en aquest cas, afecta en especial a la facultat de socials, i a mi com estudiant de Treball Social.

Se'ns comunicà aquest dissabte passat d'una decisió que es confirmarà (o no!) el proper dia 1 de Febrer, en la qual, els retalls en educació provoquen que ens quedem amb un itinerari menys, això vol dir, amb una "espècie d'especialització" menys. L'itinerari que probablement quede afectat: IGUALTAT I BENESTAR SOCIAL.
En primer lloc ens alarmem perquè és una opció menys que a molts i moltes de nosaltres els agradaria cursar. Per altra part, i amb el cap un poc més fred ens plantegem: QUINA TRANSCENDÈNCIA TÉ AQUEST FET?


Primer parlem del que suposa acadèmicament:
Aquesta RETALLADA, que la Universitat de València es nega a afirmar que és per les retallades (HO ÉS! Senyor degà i més representants de la UV, HO ÉS!) ens porta al plantejament de diferents incongruències amb allò que ens venien amb el "fabulos" (i ho deixe entre cometes a mala fava) PLA BOLONYA:

  • Ens venien una reducció de l'alumnat per aula:  amb la qual cosa aconseguien millorar  la qualitat en l'atenció a classe, una major atenció de part dels mestres a l'alumnat, i la possibilitat d'unes classes més participatives i pràctiques.
  • Ens venien un títol amb una formació amb major especialització gràcies als itineraris específics d'un camp de treball: en aquell moment, perguerem el dret d'escollir nosaltres les optatices al nostre gust, per tenir que escollir un sol itinerari que ens limitava a conèixer un sol camp de treball. Acceptarem polp com animal de companyia. I ara, no sols amb les limitacions que això va suposar, em d'acceptar un camp menys d'estudi.
  • Ens vengueren moltes coses, i com no (per variar la costum), mentida darrere de mentida.
Com justifiquen ELLS els retalls (o desconneixió) del 4rt itinerari? Dient-nos que no hi ha prou alumnes per aula per formar quatre grups. I disculpeu-me si sona redundant, però faré una petita aclaració:

Senyors i senyores capatassos de l'educació: EN QUIN CAP CAP QUE SI ABANS EL MÍNIM EREN 35 ESTUDIANTS PER AULA, ARA DEMANIN UN MÍNIM DE 50 ALUMNES? Ens quedem atabalats amb tanta contradicció.

Per altra part, i com anomenavem abans, les repercussions que tot açò comporta en la nostra realitat.

Tot açò inebitablement es traduirà en retalls per part de la protecció en la violència de gènere. Quina protecció esperem per aquest col·lectiu si no es pretén formar Treballadors Socials en aquest àmbit?
Ja fa quasi un mes varem poder veure com la Ministra Ana Mato, es referia a la violència de gènere com a "violència en l'entorn familiar", contrariament a allò que estableix la llei en vigor, i per tant, rebaixant així la problemàtica de la violència de gènere, a un fet puntual de violència a la llar. Deixe aquí dos enllaços amb dos notícies referides al tema:

ENS NEGUEM!

No sols a Treball Social afecta aquestes retallades, a altres carreres com Relacions Laborals o Magisteri es vol implantar aquesta nova norma (treta de la manega).

Per tant, i com a conclussio final, vull incidir en la SOLIDARITAT i en L'ÈTICA com estudiants, i com a gent compromessa amb la nostra societat per tal de recolzar les propostes d'accions que estan programades per part d'un grup d'estudiants, per fer força i oposar-se a que s'aprove aquesta mesura. HI HAN ALTERNATIVES! Però necessitem el recolzament de la gent, i la participació de quants més persones, per VISUALITZAR la nostra inconformitat.

NO PERMITIM QUE ENS VENGUEN AIXÍ!

EDUCACIÓ A VALÈNCIA: MITE O REALITAT? Ajuda'ns a que sigui realitat!

  • ACTUACIONS PROGRAMADES
    • Divendres 27 gener a les 12h. Concentració davant del deganat (Blasco Ibañez)
    • Dimarts 31 gener, ocupació de la secretaria de socials. TOTA LA VESPRADA I LA NIT!
    • Dimecres 1 febrer, escoltarem la decisió i actuarem coherentment.
    • Dimarts 2 febrer, EN CAS DE QUE S'APROVI: Cacerolada a la facultat de tarongers.
(S'aniran concretant les actuacions, coherentment amb la succesió dels fets)

Gràcies.


diumenge, 13 de novembre del 2011

Amb falta de claredat comento

Petits plaers com enamorar-se i creure que tot eixirà bé
Somriure al veure una foto i comentar a les noves xarxes socials
Seure i esperar a que amb boja casualitat es connecti al xat
Parlar-li amb qualsevol excusa, i millor si això ens permet quedar.


Dedique tant de temps a somiar el nostre moment
que perd de vista el nord i m'encamine cap a l'oest
escasseja la llum i la pereta del fanal parpadeja
dos passos endavant i un colp al front, no l'havia vist venir.


Que les lletres canvien d'ordre sense permís
que entonem les frases donant altres sentits
que es senten de manera ofensiva i a malafava
quant més important més embolic.


Però insisteixo en dir-te t'estime
copie i pegue “no m'importa” encara que m'importe
i acabe enganyant-me i deixant-se'l fàcil
i fins i tot així, no funciona. Merda!


Que comenci altra història, pegue un crit:
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!
Però no s'escolta i passem a altra cosa,
“cosa” que no em fa gràcia i em sento trist.


No obstant, queda per escrit, que qualsevol cosa em distrau
una peli mala, una bona, una xica, un sofà...
la marioneta, la telonera, la seua boca o un altra.
Una mà, dos dits, unes braguetes i ... perd el sentit.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Contrastos

Contrasta la tristesa amb l'alegria. Contrasta la nit perfecta amb la malaltia del dia. Contrasta l'enyorança amb el descans. Contrasta els records amb l'oblit. Contrasten els sentiments. I tot açò en tan poc de temps com es difícil imaginar. Tan sols un tancar d'ulls: d'una matinada a un bon matí, bo, deixem-ho en matí.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Missatge subliminal d’una miop... (2)



__________________
_____________________
_______________________
___________________________
_______________________________
...

Odie el temps d’espera!

dilluns, 20 de juny del 2011

MISSATGE SUBLIMINAL D’UNA MIOPE




Es passa el mono, es deu passar, no pot ser que duri per sempre, ma mare deia: “no hi ha mal que duri cent anys”, mentidera!
Jo temptejo diverses opcions: trobar el invent adequat per que esborri els meus records, sobretot, unes imatges molt particulars: els seus llavis, el coi, i els ulls, que recordo per separat, i d’una manera intensa. L’altra opció és trobar el invent adequat perquè m’estime.

Sols trobo un problema, i sempre el mateix, no trobo el invent adequat. Així que busco idees, i alguna científica malèvola que m’ajudi en la recerca.

Em quedo a l'espera ='')

dissabte, 14 de maig del 2011




Amb cada contacte un batec
Seguit aquest per un sospir,
En el sospir un lament
I al moment, tot vacil•la

Em tambalegi i recaic
Innocentment;
Pren el rumb una nova guia
El mateix somni, i malson.

No et deixes mirar-la
No et permetis tocar-la
No ho facis.

Et lamentes tímidament
No molt fort perquè no t’escolte,
Murmures inconscient
I t’enganyes a tu mateix.

Acaricies suament l’esquena
I baixes la mà,
Amb intencions clares
Ganes que reprimies.

Es desperten passions latents
Humits els membres
Calents els cossos
Desperts els sentits

Una batalla de postures,
Com a conseqüència, el plaer.
Els suaus gemegats
La fluïdesa dels fluïts

Arriba la fi
Inimaginada feia uns instants,
Poques paraules per acomiadar-se
I les coses queden pendents.

De nou:
No et deixes mirar-la
No et permetis tocar-la
No ho facis.

dimecres, 19 de gener del 2011

Cançó de TERÀPIA DE SHOCK


Si no ho proves mai sabras
el que podia haver estat
I si falles t'equivoques
tot ho cura el temps
Intenta emportar-te els bons moments
Intenta-ho, intenta-ho

Quan no tens ningú al costat
tot et va malament
si la unica sortida
es afrontar el present

La vida es curta com la nit
no ho pensis i crida

Tu no vols, tu no vols
Tu no vols, tu no pots


Quan miro veig que tot el que he fet
no ha servit de res
Se que les coses no han sortit
com haurien d'haver estat

Oblida-ho i torna a començar
quan el mon et caigui a sobre
et podras tornar a aixecar

Tu no sents tu no vols
que s'acabi igual que jo
Tu no pots, tu no et veus
capaç de dir que no
Intenta-ho i anira millor
Intenta-ho, Intenta-ho