dissabte, 14 de maig del 2011




Amb cada contacte un batec
Seguit aquest per un sospir,
En el sospir un lament
I al moment, tot vacil•la

Em tambalegi i recaic
Innocentment;
Pren el rumb una nova guia
El mateix somni, i malson.

No et deixes mirar-la
No et permetis tocar-la
No ho facis.

Et lamentes tímidament
No molt fort perquè no t’escolte,
Murmures inconscient
I t’enganyes a tu mateix.

Acaricies suament l’esquena
I baixes la mà,
Amb intencions clares
Ganes que reprimies.

Es desperten passions latents
Humits els membres
Calents els cossos
Desperts els sentits

Una batalla de postures,
Com a conseqüència, el plaer.
Els suaus gemegats
La fluïdesa dels fluïts

Arriba la fi
Inimaginada feia uns instants,
Poques paraules per acomiadar-se
I les coses queden pendents.

De nou:
No et deixes mirar-la
No et permetis tocar-la
No ho facis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada