Cançó de TERÀPIA DE SHOCK

Si no ho proves mai sabras
el que podia haver estat
I si falles t'equivoques
tot ho cura el temps
Intenta emportar-te els bons moments
Intenta-ho, intenta-ho

Quan no tens ningú al costat
tot et va malament
si la unica sortida
es afrontar el present

La vida es curta com la nit
no ho pensis i crida

Tu no vols, tu no vols
Tu no vols, tu no pots

Quan miro veig que tot el que he fet
no ha servit de res
Se que les coses no han sortit
com haurien d'haver estat

Oblida-ho i torna a començar
quan el mon et caigui a sobre
et podras tornar a aixecar

Tu no sents tu no vols
que s'acabi igual que jo
Tu no pots, tu no et veus
capaç de dir que no
Intenta-ho i anira millor
Intenta-ho, Intenta-ho

València

He viatjat per aquestes terres
Menys del que m’agradaria
Però he vist llocs menuts
On feien nius cucs i aranyes.
He vist llocs on la vista no donava
Per veure totes les muntanyes.

Sempre acabava preguntant-me
¿de quin color es la meua terra?
I els colors es mesclen als meus ulls
Donant mil respostes que m’agraden

Hem vaig pedre per la murta
Allà on el verd i el blau es confonen
Vaig arribar a Cullera
Per al meu deleit,
la terra i el mar es fusionen

En una petita balsa, al mar Mediterrani
El sol primerenc escalfava la nostra pell
Dos canyes pescant,
Dos cossos prenent imatges
De les aigües dolces del Saler

I passaren tardors i primaveres
I arriba l’estiu amb la calor típica
El verd brillant de la gespa
Les platges arrebossar
malferida la nostra costa.
Els carrers vuits no ploren soletat;
Queixossos els valencians
per la humitat que ens asfixia.

El Carme un bon refugi
Les torres de quart un punt d’encontre
Tots sols per començar a pedres.
En el bar, esperant dues canyes
Les primeres, mai les últimes.

Sempre trobe un lloc aquí per somriure
Un altre on hem caiguen les llàgrimes,
Grisos els carrers per a la melancolia
Pareix dibuixada València
Feta aposta per al sentiment.

Agraïda, pels racons on la gent
No embruta aquesta terra.
Mire l’art que hem crida fort a la vista,
obvie la gent que la governa.
Ells es preocupen de les carreres
Jo dels carrers i de la seua història
Ara nostra, ara meua.