València

He viatjat per aquestes terres
Menys del que m’agradaria
Però he vist llocs menuts
On feien nius cucs i aranyes.
He vist llocs on la vista no donava
Per veure totes les muntanyes.

Sempre acabava preguntant-me
¿de quin color es la meua terra?
I els colors es mesclen als meus ulls
Donant mil respostes que m’agraden

Hem vaig pedre per la murta
Allà on el verd i el blau es confonen
Vaig arribar a Cullera
Per al meu deleit,
la terra i el mar es fusionen

En una petita balsa, al mar Mediterrani
El sol primerenc escalfava la nostra pell
Dos canyes pescant,
Dos cossos prenent imatges
De les aigües dolces del Saler

I passaren tardors i primaveres
I arriba l’estiu amb la calor típica
El verd brillant de la gespa
Les platges arrebossar
malferida la nostra costa.
Els carrers vuits no ploren soletat;
Queixossos els valencians
per la humitat que ens asfixia.

El Carme un bon refugi
Les torres de quart un punt d’encontre
Tots sols per començar a pedres.
En el bar, esperant dues canyes
Les primeres, mai les últimes.

Sempre trobe un lloc aquí per somriure
Un altre on hem caiguen les llàgrimes,
Grisos els carrers per a la melancolia
Pareix dibuixada València
Feta aposta per al sentiment.

Agraïda, pels racons on la gent
No embruta aquesta terra.
Mire l’art que hem crida fort a la vista,
obvie la gent que la governa.
Ells es preocupen de les carreres
Jo dels carrers i de la seua història
Ara nostra, ara meua.