Enteneu el mon? Jo no entenc la gent que viu a ell

Enteneu el mon? Jo no entenc la gent que viu al mon.



Quan naixem, tots ens fan monades, estan atents a nosaltres i ens miren cada instant perquè no ens passe res. Arriba un moment on les coses canvien, la guarderia, allí ens deixen sense la vigilància constant, sense tenir els ulls fixos paternals damunt de nosaltres, i allí a eixe lloc, tenim les nostres primeres rinyes per un joguet, el nostre primer trau, i a eixe lloc tan estrany per a nosaltres, ens ensenyen que els ulls que ens seguiran mirant seran el dels amics. Ara son ells, els que no apartaran els ulls de nosaltres, i encara que els amics aniran canviant al llarg de la nostra vida, seran els ulls de cada un d'ells els que ens vigilaran per a que no ens passe res, encara que ens pasaran coses.



Aquest punt, on els amics es converteixen en la nostra ma, siguen com siguen, sigam com sigam, ens fa pensar que tenim dret a descriure que es l'amistat. Però no tot es tan bonic com als comptes, i cadascú defineix amistat d'una manera diferent; i aquest es el problema.